Sóc tan anònim que el temps perdut consta a la memòria del mòvil.
Sóc tan anónim que els mèrits obtinguts llisquen a les rajoles dels banys públics.
Tinc una habitació per tu baix d'aquesta pell d'asfalt y cendres, pero vine sòl.
Apaga la llum.
Que vinga el Sol.
dilluns, 17 de novembre del 2008
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
