Sóc tan anònim que el temps perdut consta a la memòria del mòvil.
Sóc tan anónim que els mèrits obtinguts llisquen a les rajoles dels banys públics.
Tinc una habitació per tu baix d'aquesta pell d'asfalt y cendres, pero vine sòl.
Apaga la llum.
Que vinga el Sol.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Mosi!!! Benvingut al mundo del bolg!! Un besot!!
hola neneeeeeeeeeeeeeeee
no entiendo nadaaaaa...jo
Publica un comentari a l'entrada